dijous, 21 de març del 2019

Una cascada de Gaudí: de Gràcia a Cornellà

Dia Mundial de l'Aigua

Una cascada de Gaudí: de Gràcia a Cornellà

Gustau Nerín
Foto: Fotos cedides per AGBAR
Barcelona. Dijous, 21 de març de 2019
3 minuts

El Museu de les Aigües d'Agbar, a Cornellà del Llobregat, s'ha enriquit amb una gaudiniana cascada, que és la fidel reproducció de la que hi havia a la Casa Vicens del carrer Carolines de Gràcia (la primera obra d'Antoni Gaudí a Barcelona, feta el 1883) i que va desaparèixer el 1945, quan es va reduir el jardí de la Casa Vicens per construir-hi edificis. Només va tenir, doncs, 60 anys de vida, com també l'espectacular templet del pou, que també estava integrat al conjunt de l'obra (i que protegia la font de Santa Rita, que es diu que tenia qualitats medicionals o fins i tot miraculoses). L'expert en art Daniel Giralt-Miracle, inspirador d'aquesta iniciativa i assessor artístic d'aquesta cascada, l'ha valorat com "Una obra germinal", que estaria al marge del modernisme i de tots els corrents. Seria una obra "genuïnament gaudiniana". L'obra s'inaugura aquest divendres, amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua, i es podrà visitar a partir de Setmana Santa, sempre en visites guiades.
Cascada Gaudí Institut Amatller d'Art Hispànic 1932

Cascada Gaudí Institut Amatller d'Art Hispànic 1932

La Casa Vicens el 1932, amb el templet en primer pla i la cascada entre la font i la casa. Foto: © Institut Ametller d'Art Hispànic.

Una obra monumental i funcional

La cascada és una obra feta de totxo, un material ben senzill a l'època, i l'estructura és d'una gran simplicitat, però d'unes dimensions molt grans: fa un quadrat de 10 x 10 metres, amb una escala per sobre la cascada. Giralt-Miracle ha destacat que a més de l'òbvia bellesa estètica de la construcció, que es desmarca per complet del que eren els sortidors de l'època, es tractava d'una obra molt funcional. Situada a 10 metres de la casa, servia per preservar la intimitat de la casa d'estiueig dels Vicens i, alhora, per refrescar l'habitatge als mesos de calor. Daniel Giralt-Miracle s'ha confessat "emocionat" pel fet de poder veure, per fi, un Gaudí que no s'havia vist en els darrers 77 anys. La cascada demostraria que "Gaudí no només sabia fer cases". L'habitualment circumspecte Giralt-Miracle conclou, emocionat, que es tracta d'"Una obra de collons" i ha lamentat que la cascada original fos destruïda en uns anys en què "la gent no en volia saber res del modernisme i a Barcelona triomfava l'especulació".
Cascada Gaudí Museu de les Aigües (9) Agbar

Cascada Gaudí Museu de les Aigües (9) Agbar

Reproducció fidel de l'original

Aquesta cascada s'ha construït a partir de 27.000 maons i 3.000 rajoles, que s'han fabricat artesanalment, d'un en un, tal i com es feia en l'època de Gaudí. A la cascada no es li ha posat cap reforç estructural, més enllà dels que ja hi havia a l'obra original de la Casa Vicens. Per a fer aquesta obra es va construir una maqueta a escala, que va permetre dissenyar els complexos arcs parabòlics de la font. Cal tenir en compte que cada filera de totxos és diferent. S'han seguit al peu de la lletra els plànols que es conservaven a l'Arxiu del Districte de Gràcia (a la reconstrucció no s'hi han incorporat les modificacions introduïdes posteriorment per Serra Martínez i s'ha respectat al peu de la lletra el projecte de Gaudí). Josep Vicenç Gómez-Serrano, arquitecte del projecte, ha explicat que aquesta obra s'ha pogut fer gràcies al treball d'operaris que ja havien treballat a la Sagrada Família i a la cripta Gaudí i que eren iniciats en tècniques tradicionals de construcció.
Cascada Gaudí Museu de les Aigües (3) Agbar

Cascada Gaudí Museu de les Aigües (3) Agbar

En un lloc emblemàtic

Sònia Hernández, directora del Museu de les Aigües de Cornellà, ha explicat que aquesta cascada s'ha construït en un lloc emblemàtic. Per sota del Museu de les Aigües i del Parc de les Aigües hi circula el 50% de l'aigua d'aixeta que es consumeix a Barcelona. En el mateix centre hi conviuen les instal·lacions antigues integrades al Museu, amb els més moderns sistemes de captació d'aigua, que estan en actiu i que empra Aigües de Barcelona. I l'agradable parc que l'envolta està dominat per la fresca presència de l'aigua i per uns arbres impressionants. S'espera que la construcció d'aquesta cascada serveixi, també, per posicionar el Museu a les rutes gaudinianes i per incrementar els seus 45.000 visitants anuals. De fet, en aquesta iniciativa el Museu de les Aigües ja ha col·laborat estretament amb la Casa Vicens.

MUSEUS El Museu de les Aigües: de Cornellà a les aixetes, dia a dia Gustau Nerín

Patrimoni arquitectònic Les rutes modernistes de Barcelona s'amplien amb la Casa Vicens Gustau Nerín

Turisme La Sagrada Família és un dels llocs amb més reserves del món El Nacional

Protesta veïnal Veïns de la Sagrada Família s'oposen a ser desallotjats per construir l'escalinata El Nacional

panoramica sagrada familia sergi alcazar

Urbanisme La Sagrada Família pagarà 36 milions d'euros per tenir llicència, després d'un segle sense Gustau Nerín

divendres, 8 de març del 2019

Descobrir Barcelona més enllà de la ciutat Comtal

CONTINGUT PATROCINAT

Descobrir Barcelona més enllà de la ciutat Comtal

A prop de la capital catalana hi ha tot un món de possibilitats, encara desconegut, per gaudir del lleure, la cultura i la natura

La Sagrada Família, el Parc Güell, la Rambla, el Barri Gòtic… És impensable no associar els atractius turístics de Barcelona amb l’obra arquitectònica de Gaudí i amb el bullici dels carrers o dels barris més famosos de la ciutat Comtal. Però l’espectacular patrimoni cultural, industrial i artístic del territori s’estén més enllà dels límits de la capital i dels punts d’interès que recomanen la majoria de les guies de viatge: a totes les seves comarques s’hi pot gaudir de l’art, les tradicions, la natura i la gastronomia catalanes.
Per demostrar que l’encant barceloní abasta també els territoris que envolten la ciutat, la Diputació ofereix, al seu web de turisme “Barcelona és molt més” (barcelonaesmoltmes.cat), una selecció de propostes alternatives per a tots els gustos distribuïdes per tota la demarcació.
Gaudí i altres joies de la Catalunya moderna

Els qui no vulguin reununciar a Gaudí estan de sort. El geni va deixar la seva empremta més enllà de la capital catalana i en obres tan diverses com naus industrials, criptes, cellers i jardins. La cripta Gaudí de la Colònia Güell, una singular colònia industrial del segle XIX ubicada a Santa Coloma de Cervelló, és potser la més coneguda en haver estat declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Però encara n’hi ha moltes més, com la nau Gaudí de Mataró, que es considera el seu primer edifici i que actualment acull exposicions artístiques, o els Jardins Artigas, situats als afores de La Pobla de Lillet, on pedres, aigua i vegetació juguen i es combinen de manera elegant.
El segell gaudinià també es pot trobar a Montserrat, que amb el seu santuari, monestir i muntanya esdevé un dels eixos culturals de Catalunya i conjuga espiritualitat, natura i cultura. Pujar en cremallera, anar a veure la Moreneta, escoltar el Virolai i passejar pel Camí de la Santa Cova, un autèntic museu a l’aire lliure que a més del monument de Gaudí acull creacions d’altres artistes de renom, són excel·lents propostes per gaudir d’un diumenge en família.
Però de modernisme també n’hi ha més enllà de Gaudí. A Terrassa, per exemple, el moviment està profundament vinculat al món de la indústria. Cases burgeses, xemeneies, antics vapors i fàbriques conformen el patrimoni terrassenc, entre el qual destaca l’edifici que actualment acull el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), antiga seu de la fàbrica tèxtil Vapor Aymerich, Amat i Jover, i dissenyat per Lluís Muncunill. Al municipi també s’hi celebra, el segon cap de setmana de maig, una fira modernista, cultural, turística i comercial, que pretén transportar els visitants a l’època compresa entre finals del segle XIX i principis del XX.
Fortaleses medievals, oració i natura salvatge

El llegat medieval també impregna els carrers empedrats de molts pobles de les comaques barcelonines. Cardona n’és un d’ells. L’imponent castell amaga segles i segles d’història i presideix el centre urbà, reconegut com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La Muntanya de Sal, un jaciment salí explotat des de l’època romana, completa el conjunt i esdevé un fenomen natural únic al món. I Vic, per exemple, es transforma uns dies l’any en un poblat medieval amb artesans, tavernes, firaires i espectacles al carrer, on s’hi poden adquirir articles de decoració, joieria, cremes, herbes medicinals, embotits i formatges, entre d’altres productes.
Al patrimoni cultural de les comarques barcelonines el clergat, un dels estaments privilegiats de la societat feudal, també s’hi troba representat. A més de centres de reclusió de monjos i monges, en l’edat mitjana els monestirs varen ser, juntament amb les catedrals, els grans centres de cultura amb escoles i biblioteques importants. El de Sant Cugat és un dels majors exponents de l’art medieval a Catalunya, amb un dels millors claustres romànics europeus, i el de Sant Benet de Bages combina una part més monumental que parteix de l’època medieval, i una altra de més modernista que va ser residència d’estiueig del pintor Ramon Casas.
Alguns indrets combinen l’encant de castells i muralles amb la força hipnòtica de la natura. És el cas de Rupit i Tavertet, dos punts de gran interès turístic a la vall de Sau Collsacabra, a mig camí entre el Montseny i el Pirineu. Precipicis que descendeixen bruscament des d’altituds superiors als mil metres, cingles, balmes i coves, i gorgs i cascades, són el llegat de la intensa història geològica d’aquest territori, que els més intrèpids poden sobrevolar en globus aerostàtic. I l’embassament de Sau fa les delícies dels aficionats als esports aquàtics, com el piragüisme, la vela o l’esquí nàutic.
A Bagà, una aldea del segle XIII perfectament conservada, també s’hi pot trobar aquesta barreja històrica i paisatgística. Punts d’interès com el Palau de Pinós, Bé Cultural d’Interès Nacional, conviuen amb impressionants paisatges naturals: els del massís de Pedraforca, símbol dels Pirineus, en un entorn natural ideal per practicar senderisme i altres esports de muntanya.
Platges, cellers i castells humans

Amb més de 100 quilòmetres de costa, el litoral barceloní no decepciona els qui busquen sorra i mar. Sitges, antic poble de pescadors, és una destinació perfecta per gaudir de 300 dies de sol a l’any a qualsevol de les seves 17 platges, copsar l’esperit comercial i mariner de la vila voltant pel nucli antic, o degustar delícies locals a qualsevol dels restaurants del passeig marítim, com la cassola d’arròs a la sitgetana, a base de carn i peix.
Els amants del bon beure també podran satisfer el seu paladar i descobrir els secrets de les cinc denominacions d’origen (DO) de les comarques barcelonines: Penedès, Alella, Pla de Bages, Catalunya i Cava. Al seus cellers hi trobaran diferents propostes d‘enoturisme: tasts, museus, paisatges i festes relacionades amb la recol·lecció del raïm o que conviden a brindar.
I per fer país res millor que anar a veure castellers, una de les tradicions de la cultura popular catalana per excel·lència. La singularitat d’aquestes increïbles torres humanes que arriben als deu pisos d’alçada i el seu gran valor patrimonial van fer que l’any 2010 la UNESCO els inclogués en la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, fet que els va dotar d’una categoria universal.

dimarts, 5 de març del 2019

Arata Isozaki, l'arquitecte del Sant Jordi, guanya el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes

El Nacional

Arquitectura

Arata Isozaki, l'arquitecte del Sant Jordi, guanya el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes

El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 5 de març de 2019
3 minuts

L'arquitecte, urbanista i teòric japonès Arata Isozaki, de 87 anys, va ser guardonat amb el Premi Pritzker 2019, el principal guardó d'arquitectura del món, per una obra "que supera el marc de l'arquitectura per plantejar qüestions que transcendeixen eres i fronteres", segons la decisió del jurat, anunciada avui a Chicago. Arata Isozaki és l'autor del Palau Sant Jordi de Barcelona, creat per als Jocs Olímpics de 1992.

Arata Isozaki Barcelona Palau Sant Jordi Katonams viquipèdia

Foto: Katonams.

Considerat un visionari pels seus col·legues, Isozaki sempre s'ha enfrontat a la seva tasca com a arquitecte amb un "profund compromís amb l'art de l'espai" i amb una "precisió i destresa" demostrades en "les tècniques de construcció, en la interpretació de la ubicació i el context i en la intencionalitat dels detalls", assenyala el jurat.

"Té un profund coneixement de la teoria i la història de l'arquitectura i abraça l'avantguarda. No es limita a replicar l''statu quo', sinó que la seva recerca del significat de l'arquitectura es reflecteix als seus edificis, que desafien categoritzacions estilístiques, estan en constant evolució i tenen sempre frescor en el seu enfocament", afegeix.

Nascut a Oita, a l'illa de Kyushu (sud), el 1931, Isozaki va començar a destacar com a arquitecte durant la reconstrucció del Japó després de la Segona Guerra Mundial.

És un arquitecte versàtil i influent i des dels seus primers treballs, en la dècada dels seixanta, es va convertir en el primer arquitecte japonès en forjar una "relació profunda i duradora entre Orient i Occident", va assenyalar el jurat, presidit pel jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units Stephen Breyer.

Amb més de cinc dècades de feina i un centenar d'edificis construïts, l'obra d'Isozaki ha tingut un gran impacte al món de l'arquitectura, al qual ha contribuït a més a més amb nombroses obres teòriques, exposicions i conferències.

L'heterogeneïtat és una de les característiques d'una obra que va des de la reinterpretació de la tradició a la més alta tecnologia, com va demostrar des del seu primers dissenys, com la seva Ciutat a l'aire que va projectar el 1961, amb la que pretenia racionalitzar el caos de Tòquio a través d'una ordenació vertical, amb edificis inspirats en els arbres.

Algunes de les seves obres més destacades són la Biblioteca Central de Kitakyushu (1974) y el Museu d'Art Modern de Gunma, inaugurat el 1974, una clara estructura cúbica que reflecteix la seva fascinació pel buit i la quadrícula.

Als Estats Units és conegut pel Museu d'Art Contemporani de Los Angeles (1986) i per la seu de Disney a Florida (1991), mentre que a Europa destaca el Palau Sant Jordi, que va dissenyar per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 i el museu interactiu Domus de la Corunya.

A la Xina ha realitzat el CAFA (Museu d'Art de l'Acadèmia Central de Belles Arts de Pequín), inaugurat el 2008, i el Centre Cultural de Shenzhen, de 2007.

En els últims anys i malgrat la seva avançada edat ha demostrat "un extraordinari dinamisme" amb obres com el Centre de Convencions de Qatar (2011) o l'espectacular sala de concerts inflable Ark Nova, dissenyada el 2013 al costat de l'artista indi Anish Kapoor, destinada a regions del Japó afectades pel tsunami de 2011.

Una de les seves últimes obres és la Torre Allianz, que va obrir les seves portes a Milà el 2018.

Tots aquests edificis fan d'ell una de les figures més influents de l'arquitectura mundial contemporània per la seva constant experimentació, sense por als canvis i a les noves idees.

"La seva arquitectura descansa en una profunda comprensió, no només de l'arquitectura sinó també de la filosofia, la història i la cultura", a més de ser "un exemple de generositat" pel seu suport a altres arquitectes, destaca un comunicat de la Fundació Hyatt, que concedeix el Pritzker.

Isozaki substitueix en la nòmina del Pritzker a l'indi Balkrishna Doshi, premiat l'any passat per una arquitectura que integra pragmatisme i humanisme. El 2017 aquest guardó va recaure en Rafael Aranda (1961), Carme Pigem (1962) i Ramon Vilalta (1960), de RCRarquitectes, un estudi d'Olot, autor d'obres com la Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona o el restaurant Les Cols de Olot.

El jurat d'aquest any era integrat, per Breyer i pels arquitectes Richard Rogers (Regne Unit), Pritzker 2007; Benedetta Tagliabue (Itàlia); Kazuyo Sejima (Japó), Pritzker 2010; Wang Shu (Xina), Pritzker 2012 i Ratan N. Tata (Índia). També en formaven part l'ambaixador del Brasil al Japó i crític d'arquitectura, André Aranha Corrêa do Lago, i la nord-americana Martha Thorne, directora executiva del premi i degana de l'Escola d'Arquitectura i Disseny IE, de Madrid.

Isozaki rebrà un premi en metàl·lic de 100.000 dòlars, un certificat i un medalló de bronze al revers dels quals hi ha gravades tres paraules: "firmitas, utilitas, venustas" (fermesa, bellesa i utilitat), els principis fonamentals de l'arquitectura de Vitruvi.

Foto de portada: Arata Isozaki. Efe.